MISSATGE FINAL DEL PRIMER FÒRUM

“CRISTIANISME I MÓN D’AVUI”

En acabar aquest I Fòrum “CRISTIANISME I MÓN DÀVUI”, vora cinc centes persones provinents de les distintes comarques del País Valencià,

Després de tot el que hem escoltat i dit, del que hem compartit i celebrat,

VOLEM MANIFESTAR:

En primer lloc, que considerem que ha estat molt positiu haver-nos aplegat de tants diferents llocs, edats, condicions socials i situacions eclesials i que, malgrat els seus defectes i limitacions, considerem el Fòrum com un do de Déu. És just i necessari, doncs, que li donem gràcies alhora que li demanem que res del que ací hem viscut i expressat quede sense resposta en cadascú de nosaltres.

No podem, però, amagar la llum que hem rebut i per això ens adrecem també a tota la societat valenciana i especialment als nostres germans de l’Església.

Amb humilitat i convicció gosem PROCLAMAR la nostra esperança i ens oferim a ajudar tothom a descobrir que aquest temps, tan farcit de pragmatisme polític i de restauracionisme eclesiàstic, és també un temps de gràcia, on la utopia pot fer-se realitat a condició de somniar amb els ulls oberts i xafant terra.

Fem aquesta afirmació no per pur voluntarisme, que ignora la foscor que ens envolta, sinó perquè hem après a discernir els dinamismes portadors d’emancipació que existeixen dintre de la mateixa realitat i perquè hem celebrat l’única història en la què s’entrecreuen fins soldar-se la utopia i la realitat.

Front a les persones que creuen que cal abandonar el procés d’alliberament col·lectiu i refugiar-se en l’egoisme il·lustrat, AFIRMEM, com han posat de relleu les conclusions dels catorze seminaris, que:

Encara existeixen massa injustícies i discriminacions,

en l’àmbit de l’alliberament de la dona,

en el treball per la pau,

en la lluita per la conservació de la natura,

en la redistribució dels beneficis socials i econòmics,

en la recuperació de la identitat nacional del nostre País,

en la inculturació de l’Església en el poble valencià...,

com per donar per superada la utopia de realitzar l’emancipació alliberadora dels valencians.

Els camins que condueixen cap a aqueixa utopia passen per la participació, el debat públic i la dissidència. Per això DEMANEM, i ens demanem, a tots els ciutadans i creients, un COMPROMÍS més actiu, un diàleg més constant i un foment del pluralisme:

- en la vida dels barris, parròquies, comunitats, moviments apostòlics, associacions religioses;

- en l’acompanyament de tots els processos socials i polítics,

- en l’assumpció dels patiments i de les causes justes dels més desvalguts.

Sense aquesta participació responsable, mai no tindrem un País Valencià i una Església valenciana.

I tot això per fidelitat a l’Evangeli i a la nostra terra, conduïts en tot moment per l’espiritualitat del llevat, sense cap voluntat de crear un món confessional dintre del món, ni amb cap ànim de beligerància i provocació.

Tenim clar que l’Evangeli es proposa, no s’imposa. Per això tampoc no estem disposats a relegar la fe a l’àmbit del que és privat. La presència pública de la fe en la societat, entenem que s’ha de fonamentar en l’existència de comunitats cristianes vives, en la construcció de les quals volem mantenir-nos fidels.

En aquest temps de canvi accelerat on tantes coses s’han tornat insegures, no tenim cap nostàlgia d’un passat considerat com a un paradís perdut, sinó que amb fidelitat al nostre temps i als nostres arrels estem disposats a practicar la virtut del discerniment i a aportar la nostra creativitat dintre l’Església. Per això lamentem molt vivament que el nostre germà major en la fe i Pastor de l’Església diocesana no s’haja pogut fer present en aquest Fòrum.

Ens sentim en comunió amb tota l’Església, que s’ha definit així mateixa com a Església dels pobres i en comunió també amb tot allò que és emancipació real del nostre món.

Nosaltres, cristians valencians, volem ser capaços d’oferir la nostra experiència de fe encarnada en el món d’avui sense triomfalismes ni supèrbies.

Units entre nosaltres, units amb el CRIST RESSUSCITAT i amb la força del seu Esperit, ens comprometem a “donar raó de la nostra esperança”.

València, 23 d’abril de 1989